Museu del Calçat Jose María Amat Amer

Ultimes notícies

BLOG DEL MUSEU

Luis García Berlanga. L'amic

Luis García Berlanga. L'amic

14 2021

El 12 de juny de 2021 el mestre Berlanga hauria complit 100 anys.

A Espanya i especialment a la Comunitat Valenciana s'ha declarat l'"Any *Berlanguiano" en honor al cineasta.

En el centenari del seu naixement se celebraran actes commemoratius de molt diverses formes en memòria del geni creador de "El botxí"; "Benvingut Míster Marshall"; La *Vaquilla, entre moltes altres pel·lícules que va dirigir amb mestratge el nostre estimat Luis, també a València hi haurà un congrés sobre la seua figura.

Els mitjans de comunicació s'estan encarregant de traure a la llum les joies cinematogràfiques del seu llegat, algunes entitats culturals s'apresten a exhibir les seues pel·lícules més famoses, taules redones i, com he dit, congrés inclòs, tot això i molt més es desenvoluparà en aquest any per a donar major testimoniatge i glòria d'un dels directors de cinema més genials de tots els temps.

En altres moments he escrit sobre els molts gestos que va tindre amb el Museu del Calçat, no obstant això, en aquesta ocasió, dedicaré unes paraules a l'amic, al Lluís que vaig conéixer com a persona en els escassos deu anys en què vaig conviure amb aquell geni creatiu i al qual vaig arribar a voler i admirar com un bon amic de sempre.

Ja s'ha dit àmpliament com va arribar Berlanga a ser part del Museu del Calçat. Fruit d'aqueix lliurament comencem a tractar-nos i a abordar aspectes relacionats amb la sabata i les seues moltes connotacions.

Luis va estar en contacte, especialment en els seus últims anys, amb les nostres inquietuds i projectes. Rara era la setmana que no parlàvem per telèfon en una conversa quasi sense fi. Vaig visitar diverses vegades aquella casa estudi-oficina al carrer *Gaztambide de Madrid, sovint aquelles xarrades interminables acabaven en una pizzeria que estava just enfront de la seua oficina. Les nostres reunions giraven quasi sempre sobre temes del museu d'Elda, però les converses prenien camins diferents per a parlar de quasi tot el que ens unia, la sabata i la manera d'enaltir-lo, entendre-ho i admirar-lo.

L'Acadèmia del taló d'Agulla

He de reconéixer que quan Luis em parlava de l'Acadèmia del Taló d'Agulla, un dels seus projectes estrela, em semblava llunyà i quasi impossible d'arribar a culminar, però la seua sorprenent insistència i la força amb què la plantejava, em feia pensar que aqueixa Acadèmia era un nou llegat que desitjava deixar per a la posteritat d'una vida que se li escapava. Naturalment Berlanga ja estava de tornada de tots els èxits que va tindre en vida, especialment amb la seua manera de fer cinema. Sovint solia repetir que ja ho havia fet quasi tot en la seua vida professional, la vanitat era una cosa inexistent en aqueix gran personatge. Però l'Acadèmia era una altra cosa, creia fermament que podria transmetre a moltes persones un sentiment d'atracció a través d'aqueix tipus de sabata, i consolidar idees cap al que considerava un fetitxe de l'erotisme, per mitjà de ponències o xarrades, col·loquis etc., un fòrum de retrobament amb amics que tingueren la sabata "*stiletto" com un referent també per disseny, fabricació, ús o cultura en general.

Per telèfon o en persona em feia prendre nota dels centenars d'amics que manifestaven el seu desig per a ser presents com a membres fundadors d'aquella Acadèmia que, pocs anys després, tenia registrats els seus estatuts i objectius finals. Una fundació que es va legalitzar davant un notari d'Elda, després d'un treball excel·lent de Teresa Jover i de la qual Berlanga es reservava la presidència honorífica. Una icona de la seua reeixida trajectòria que desgraciadament no podria culminar.

Va haver-hi moltes anècdotes en el temps en què el vaig freqüentar i els escassos deu anys que va durar la nostra amistat:

La seua aposta per la Ciutat de la Llum Luis va presentar a Madrid en 2002 un dels seus projectes més esperats,la Ciutat de la Llum a Alacant, ho va acollir amb molt d'entusiasme liderant la idea i encapçalant la gestió, però desgraciadament els seus somnis es veurien després truncats; això afortunadament Berlanga ja no ho va viure. Amb aqueix motiu, els seus viatges a Alacant eren més freqüents i quasi setmanalment es reunia amb el seu Consell d'Administració, després, quan anava a partir de nou cap a Madrid ens reuníem per a continuar parlant de les nostres idees de futur. Record que en més d'una ocasió em va demanar ajuda perquè ho "traguera de l'hotel" fins que fora l'hora de partida del seu vol. La meua dona i jo (quan la seua esposa María Jesús no viatjava amb ell), érem els encarregats de llevar-li de damunt als molts fans que ho aclaparaven, amb la millor de les intencions, però també ho marejaven donada la seua avançada edat. Eixíem a menjar a llocs discrets per a acomiadar-ho quasi a peu de l'avió. Amb motiu d'un d'aqueixos viatges vaig ser testimoni d'una lliçó impressionant del nostre benvolgut mestre: Es va obstinar a fer-li un regal a la meua esposa María Teresa i entrem en una llibreria, una senyoreta molt amable ens va atendre i Berlanga li va demanar un llibre sobre l'erotisme, la senyoreta confusa va respondre: "Senyor, nosaltres ací no venem aqueix tipus de pornografia". Luis, armat de paciència, li va explicar a la jove en breus paraules el que era l'erotisme, indicant-li amb amabilitat que estava confosa i la gran diferència que hi havia entre l'erotisme i la pornografia. Van ser una paraules que no oblidarem. I és que Luis era fetitxista i l'atreia l'erotisme, especialment l'inspirat pel calçat de taló d'agulla, però repudiava la pornografia pura i dura.

En la ràdio Berlanga tenia una emissió en directe en Ràdio Nacional d'Espanya per a parlar de tot, no sols de cinema, també d'altres temes relacionats amb la cultura o amb la seua pròpia vida professional, les seues pel·lícules, les seues vivències passades i el seu futur. L'emissió la tenia a les cinc de la vesprada dels dissabtes, i quan estava a Alacant acudia a l'emissora del carrer Ángel Lozano. Ho vaig acompanyar en alguna ocasió i s'enrotllava davant els micròfons per a acabar parlant de sabates, de sabaters i de la seua anhelada Acadèmia del Taló d'Agulla, obligant-me a intervindre també en el seu programa de ràdio.

Detestava els homenatges

​Una de la qualitats que més vaig admirar en Luis era la seua capacitat per a posar-se a l'altura de les persones de qualsevol tipus, el lliurament amb la qual es donava i, el més important, la total falta de vanitat. En algun moment li vaig suggerir que, com a regidor de l'Ajuntament, proposaria al Ple que tinguera un gest, atés que s'havia entregat a la nostra causa, la del Museu del Calçat, no obstant això me'l llevava del cap, no volia tindre més carrers, ni places, ni instituts d'ensenyament amb el seu nom, m'amenaçava amb negar-se a participar i, per tant, a no ser present.

De l'orxata al *panettone

Dels molts plaers de la gastronomia alacantina, hi havia dos capritxos, un era l'orxata de xufa com a bon valencià, i sempre que visitava Alacant ens asséiem uns minuts en la *horchatería *Peret de l'Esplanada. Allí discretament (fins que els vianants ho descobrien), es llepava amb una enorme orxata líquida. L'altre xicotet plaer era el *panettone de Torreblanca, especialment el de xocolate, encara que a la seua esposa Maria Jesús el que més li agradava era el de fruites. Quan venia a Elda se'ls emportava, però si la trobada era en un altre lloc, ja m'encarregava que no li faltara aquest exquisit dolç realitzat amb les mans mestres del nostre millor pastisser.

Aniversari de la seua gran pel·lícula

Sobre la celebració del 55 aniversari de la pel·lícula "Benvingut Míster Marshall", Berlanga ens va cridar per a convidar-nos a l'acte central a Guadalix de la Sierra, on es va rodar la pel·lícula, però calia anar disfressats, la meua esposa de *faralaes i jo de curt, encara sort que al final ni ell mateix va acudir, això sincerament ens va llevar un pes de damunt.

Amb Concha Velasco

Amb motiu del lliurament del guardó a la Dona Millor Calçada d'Espanya a Concha Velasco en 2001, Luis va arribar a l'aeroport a mitjan matí i Concha el faria al voltant de les quatre de la vesprada. Per a esperar l'arribada de Concha, vam estar fent una passejada pel port d'Alacant, orxata inclosa. A l'hora fixada vam anar a rebre a l'actriu. Quan Berlanga va veure eixir a Concha per la porta de passatgers, es va acostar a ella i després de donar-li dos besos li va dir: "Concha com se t'ocorre vindre a rebre un premi tan important amb aqueixes sabates?", la veritat és que ni jo mateix em vaig adonar, crec que portava unes còmodes sabates de taló mitjà. La portem a l'hotel perquè descansara unes hores abans de traslladar-nos a Elda. Al voltant de les set de la vesprada Concha Velasco va aparéixer en el vestíbul de l'hotel resplendent vestint un preciós vestit amb falda i *chaquetilla de color fúcsia i als peus unes precioses sabates de taló d'agulla a to amb el vestit. La meravellosa actriu i també gran amiga del museu d'Elda, no havia descansat, va marxar a un dels modistes més famosos d'Alacant i el resultat va ser espectacular.

Va haver-hi altres anècdotes i moments feliços al costat de Luis García Berlanga, però aquest escrit seria interminable i el que pretenc és donar una visió de la senzillesa d'aquest important personatge, algú que s'ha donat amb generositat, sense res a canvi, compartint el seu treball i, cosa que és més important, entregant-nos la seua amistat sincera. Moltes persones que ho han tractat saben del que parle,

Luis va baixar una i mil vegades del pedestal de l'èxit aconseguit gràcies al seu art i mestratge, compartint el seu temps amb molts que formem aqueix gran grup de la majoria normal que habita el nostre país, per a ser considerats els seus amics i tindre l'honor de passar estones inoblidables al seu costat.

Hui celebrem amb alegria el naixement d'un geni, però també el d'un home amb tota l'extensió i abast de la paraula, senzill i amable. Gràcies Luis García Berlanga, alguns a més d'agrair el teu treball i esforç, et portem també en el cor.

José María *Amat Amer

* Publicat en el blog "Calçat" del setmanari Vall d'Elda​ el 10 de juny de 2021